KOTA Batam memiliki dua keunggulan utama dibanding kota lain di Indonesia, yakni lokasi yang strategis dan price (harga) hotel termurah dibanding kota mana pun di seluruh Indonesia.

Namun demikian, masih banyak juga kelemahan yang dimiliki dan harus segera dibenahi. Di antaranya taksi-taksi di kota ini tidak menggunakan argometer, sehingga sopir taksi bisa seenaknya memberlakukan harga kepada penumpang.

"Taxi dari Sekupang ke Batam Centre di-cash Rp 65 ribu. Kadang, seharusnya ada kembalian, tidak dikembalikan. Coba kita bandingkan dengan Singapura. Uang kembalian satu sen dolar pun mereka kembalikan. Ini yang harus kita benahi. Sehingga saya minta agar tahun 2009, semua taksi sudah harus pakai argo,"tegas Rahman Usman, Ketua Batam Tourism Board (BTB) dalam acara Sosialisasi Pengembangan Promosi MICE (meeting, incentive, convention, and exhibition) di Indonesia, yang digelar di Hotal Pacific, Jodoh, Batam, Senin ( 25/8/2008 ).

Selain itu, para turis yang sudah "bau tanah" pun masih diperiksa dengan sangat ketat oleh petugas imigrasi di pelabuhan. "Turis sudah bau tanah pun diperiksa sangat ketat. Obat-obatan yang dibawa diperiksa sangat ketat. Padahal mungkin itu obat untuk kebutuhan kesehatan dia,"kritik Rahman Usman.

Dia juga mendesak agar lokasi-lokasi strategis di Kota Batam segera dibenahi. "Jalur-jalur utama harus bersih dan aman. Orang merasa nyaman di Singapura karena mereka jalan tengah malam pun tetap merasa nyaman.  Kita harus melakukan seperti itu. Kalau ini dilakukan, kita bisa raih dua juta turis,"ujar Rahman.

Dia juga mengritik soal minimnya fasilitas WC umum. "Di Nagoya tidak ada WC umum,"ujarnya. Ia menambahkan, Batam juga tidak memiliki tempat penitipan barang bagi turis, terutama turis domestik seperti keluarga atau teman peserta MICE di Batam yang hendak menyeberang ke Singapura.

"Mereka terpaksa harus memikul tas besar saat menyeberang ke Singapura. Padahal, lahan di Depan Hotel Sari Jaya, Nagoya, bisa dimanfaatkan untuk dibangun tempat penitipan barang. "Orang kencing kan bayar. Orang titip barang juga bayar. Itu semua akan mendatangan uang,"ujarnya memberi saran.

Selain itu, menyangkut kenapa pertemuan internasional terkait pemerintahan belum bisa diselenggarakan di Batam, karena belum ada hotel yang menyediakan alat penerjemah bahasa. "Ini syarat untuk menggelar government meeting. Ini informasi saya peroleh dari Deplu (Departemen Luar Negeri)," ungkap Rahman Usman.

Ketua Umum DPD Indonesia Congress and Convention Association (INCCA) Batam Jadi Rajagukguk dalam pemaparannya juga mengungkapkan mengenai perilaku seorang karyawan hotel bintang 4 di Batam yang kurang sopan. "Ini masalah kualitas SDM (sumber daya manusia) kita," kata Jadi yang kemudian menuturkan pengalamannya ketika menjamu seorang tamu penting dan keduanya berbincang di hotel tersebut.

"Saat akan pergi ke kamar, saya meminta tolong kepada karyawan tersebut, apakah ada room boy yang bisa mengantar tas tamu tersebut ke kamar. Ternyata dijawab, 'itu bukan tugas saya' dan langsung pergi meninggalkan kami," tutur Jadi yang enggan menyebutkan nama hotel dimaksud.

Cerita Jadi membuat Nia Niscaya selaku Direktur Konvensi, Insentif, dan Pameran (MICE) dari Dapertemen Kebudayaan dan Pariwisata terkaget-kaget. "Ya Tuhan...,"cetus Nia yang duduk di kursi peserta.
Padahal, sebelumnya Nia mengatakan bahwa dari 5,7 juta wisatawan mancanegara (wisman) yang berkunjung ke Indonesia pada 2007, sebanyak 41,23 persen berasal dari kegiatan MICE. Dan menurut Rahman Usman, rapat antara dua orang pun di hotel, itu sudah termasuk dalam MICE.

Nia menyebutkan bahwa sebenarnya Batam berpotensi mengembangkan MICE karena lokasinya sangat dekat Singapura, yang merupakan kota tujuan utama MICE di Asia. Sehingga Batam bisa meraih "tumpahan" dari negeri tetangga itu.

"Tapi ingat, itu tumpahan yang berkualitas. Tidak bisa dianggap remeh karena pesertanya berkelas internasional,"kata dia mengingatkan.(edy)

Font: SEGRE, dimarts 26 d'agost del 2008 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, dimarts 26 d'agost del 2008 (enllaç)

Com alguns ja sabeu, durant el mes de setembre estaré a Barcelona, i per tant no crec que actualitzi gaire el blog (només un motiu greu, que esperem que no existeixi, podria justificar que escrivís alguna cosa sobre el Líban des de Catalunya).

El proper dilluns marxaré de Beirut per passar una setmana prop de Byblos, i no crec que escrigui res fins el dia abans de marxar cap a Barcelona. Em sembla que és un bon moment per fer balanç d'aquests 11 mesos passats al Líban.

Com ja s'ha dit últimament, l'experiència de viure una temporada lluny del país d'origen aporta molt més del què es pot imaginar. En el meu cas es tracta, a més, d'un país suficientment diferent en alguns aspectes com per a poder afegir, al simple coneixement de nous racons del món, la possibilitats de viure en una societat que ofereix els contrastos més forts que puguin imaginar-se en un mateix país: diversitat d'idiomes, de religions, de cultures, de nivell social, de costums... I a l'horitzó (no sé si mirant només cap endarrere o també cap endavant) l'experiència d'una convivència força pacífica enmig de tantes diferències.

Però el Líban no és només la seva gent, sinó que, com a país, en el poc espai que ocupa, ofereix tot el què puguis esperar: des de la mar Mediterrània fins les muntanyes plenes de neu de l'interior, passant per una plana rica que serveix, en part, de rebost del país.

Llocs a visitar? Uns quants. Ja sigui per raons històriques, com Byblos, Tyr o Baalbek entre altres, com per raons purament estètiques, com tants racons de muntanya, sovint bastant perduts. Però a més ofereix la possibilitat de conèixer llocs amb un gran interès humà, més enllà de la història o l'estètica, on la gent interessada en conèixer de primera mà el país i la seva gent podrà disfrutar en la mesura que les condicions seguretàries ho permetin: sud de Beirut, sud del Líban en general, la Bekaa, la vall de la Kadisha, Trípoli...

L'escriptora de Tremp Maria Barbal va protagonitzar ahir una conferència a Rialp en què, sota el títol La meva literatura, va desgranar la seua carrera com a escriptora i la seua vinculació amb el Pallars. L'actor Carles Canut, de Gerri de la Sal, era l'encarregat de llegir fragments de les seues obres. Entre les paraules de Barbal i la veu de Canut, el més d'un centenar d'assistents van disfrutar d'una vetllada en què tots dos van mostrar «ser pallaresos tant de naixement com de cor», segons Barbal. L'acte formava part del cicle de conferències que organitza el Club Vall d'Àssua a Rialp des de fa quinze anys.
L'escriptora va deixar clara la seua vinculació amb el Pallars. Nascuda a Tremp el 1949, Barbal té arrels tant per part de pare com de mare a la vall d'Àssua, zona on s'ubica la seua primera novel·la, que la va fer coneguda, Pedra de tartera. Segons va explicar, aquesta obra la va fer «escriptora». Canut va llegir dos fragments del llibre, sobre el qual no li van faltar elogis, i va recordar l'èxit que ha tingut a Alemanya. Barbal també va parlar de La mort de Teresa, que li va servir «per aprendre a escriure bé i per provar estils nous». El volum conté diferents narracions, totes ambientades al Pallars. A continuació va tindre lloc una lectura de part de Mel i metzines, ambientada a Rialp. A la mateixa xarrada, Barbal va reconèixer que havia tingut una petita crisi després d'escriure Càmfora. «Ja està superada però llavors em semblava que [no] podia escriure més sobre el Pallars sense repetir-me». Tot i això, el 2005 va tornar al Pallars amb País íntim, que continua amb l'argument de Pedra de tartera però situat dos generacions després. País íntim li va servir per «aplicar tots els coneixements adquirits» durant els vint anys que van passar des de la seua primera novel·la.
La xarrada s'alternava amb les lectures de fragments de la seua obra per part de l'actor Carles Canut.
Els ajuntaments de Sort i Rialp han iniciat un projecte, que amb el nom La vall d'Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la, pretén promocionar la vall d'Àssua a través de dos novel·les que han aconseguit un gran èxit de públic com són Pedra de tartera, de Maria Barbal, i Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, totes dos ambientades en aquesta vall. Cada establiment turístic de la zona tindrà una petita biblioteca amb les obres traduïdes en diversos idiomes i es promouran diferents itineraris per conèixer els paisatges reals i de ficció que apareixen a la novel·la.

Crònica de Mariona Canals des de Rialp
Font: SEGRE, dijous 21 d'agost del 2008 (enllaç)

Visiteu la seguent adreça per veure-la: http://picasaweb.google.com/mariarosapisunyer/CasaCascais02

Per més informació sobre disponibilitat i preus truqueu al 618498102

Den lille havfrue sælger ikke mere
Skriver politiken.dk.

Glimrende analyse af småborgernes Danmark, der mere end nogensinde dyrker middelmådigheden og styrer showet. I politik, kultur -- og ikke mindst i medierne.

Ned med alt der rager op og adskiller sig!

Bloggen kommenterer mere eller mindre satirisk aktuelle nyheder fra Politiken, Berlingske Tidende etc.
-> kig og klik på menuen under "nye indlæg", "nye kommentarer", "editor's picks" m.v.
-> eller se kronologisk liste (sammen med andre blogs) på da.wordpress.com/tag/danmark/.
-> Tilbage til nyeste indlæg

Websitet (klik på de øverste menupunkter -- under sider) handler især om Danmarks Radio & Co.

Og om hvordan statsradiofoniens arvtagere specielt ved deres valg og vinkling af nyheder
(Børn&Bananas, Danske Danskere, JanteFjante, Myter&Traditioner, TumpeTV, Varmvind&Lunluft)
er med til at gøde jorden for Fogh, Pia den fromme K. og andre mere eller mindre fordækte nationalister
samt Sand&Salighedsmonopolister med en mission om at Danmark skal frelse verden
-- og så også lige (med den anden hånd) knække The Axis of Evil.

DR&Co.s udanske dansktone sigter efter at producere konsensus om Danmarks og danske danskeres overlegenhed.
Sammen med det der trives i et sådant klima kan den meget vel være en medårsag til den senere tids voldsomme sammenstød (ReligionsRabalder, KulturKamp). Ikke kun på religiøse og etniske fronter, men også mellem kreative unge og etablerede magtstrukturer samt magthavere, som tror, de kan gå på vandet.

English abstract
This blog/site is about the connection between Danish media and nationalism, xenophobia and especially islamophobia in Denmark. As the European Commission against Racism and Intolerance (ECRI) said in its Third Report on Denmark:
...
Climate of opinion
...
104. ECRI notes with deep concern that, as indicated above, the climate in Denmark has worsened since its second report and that there is a pervasive atmosphere of intolerance and xenophobia against refugees, asylum seekers, as well as minority groups in general and Muslims in particular. The media, together with politicians play a major role in creating this atmosphere.

We are all Africans -- thanks to Mama Africa!

Blåtand, ej blåøjet

Edicte de constitució de l'Associació anomenada "Un ramat de camins. Associació Pirinenca per al foment de la cultura i el turisme"

El Ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en la seva sessió 3/2008, de 30 de juny, per unaminitat dels 17 consellers presents que constitueixen la majoria absoluta legal a què fa referència l'article 47.3 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, ha acordat:

1r- Aprovar inicialment la constitució de l'Associació anomenada "Un ramat de camins. Associació pirinenca per al foment de la cultura i el turisme".
2n- Aprovar inicialment els estatuts de l'Associació anomenada "Un ramat de camins. Associació pirinenca per al foment de la cultura i el turisme", tramesos per l'IDAPA i que consten a l'expedient.
3r- Sotmetre aquests acords, juntament amb el text dels estatuts, a informació pública per un període de 30 dies mitjançant edicte al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat i al tauler d'anuncis de la Corporació.
Durant aquest període es podran formular les al·legacions que es considerin pertinents.
Els acords adoptats, així com el projecte d'estatuts esdevindran definitius si dins el termini esmentat no es presenten al·legacions.
4t- Expressar la voluntat d'esdevenir una de les entitats promotores en la constitució de l'Associació anomenada "Un ramat de camins. Associació Pirinenca per al foment de la cultura i el turisme".

Sort, 11 de juliol de 2008
Vicenç Mitjana Rabasa, President

Font: DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT, núm. 5192, 11/08/2008 (enllaç)

Innsjekkingen var automatisert, noe som forøvring var utrolig stilig. Helt sikkert vanlig praksis for verdenspendleren, men for en sindig jærbu var dette et lite underverk. Prosessen var selvforklarende: Putt inn kredittkort her, trykk der etc. Allikevel dukket en av hotellets resepsjonister opp for å bistå om noe skulle være vanskelig å forstå. Vi ble ivaretatt. Vi fikk god service. Og vi skvatt litt.  

Slik fortsatte det gjennom hele oppholdet. Resepsjonistene, restaurantsjefen, kokken, vaskehjelpen - alle gjorde de disse små tingene som bringer frem jante og forlegenhet, men som allikevel føles litt rett ettersom de tross alt er kjøpt og betalt - av deg. Det er god service.  

Hotellet var på ingen måte et "luksushotell" - snarere tvert imot. Men det grønne teppet på gulvet, de gamle lampeskjermene, lakendynen og det kalde vannet i dusjen ble overskygget at et smilende, sjarmerende, hjelpsomt og imøtekommende personale. Fra første stund fikk vi følelsen av å være de aller viktigste av de viktige. Kundeforholdet ble vår luksus og det holder i massevis.  

Observasjonen bygger opp under en yttring jeg forløpig har spart bloggen for: At service-næringen i Norge forvittrer. Utspillet bygger på utallige erfaringer med sure og inkompetente kelnere, frekke konduktører og bussjåfører, sinte telefondamer, mutte kassedamer og uinteresserte butikkansatte. At jeg faktisk reagerer på å bli korrekt behandlet som kunde av en gjeng argentinere i London er vitterlig bevis nok på at Norge har et problem med servicen.

Sol i platja. Un cop més es demostra que el Mediterrani homogeneïtza els hàbits de la gent. Quan arriba la calor, la gent busca un refugi on passar les hores més dures; una caseta situada a certa altura per fugir de les altes temperatures i la humitat de Beirut; o una platja on passar el dia al sol amb tranquil·litat.

L'estiu al Líban (o com a mínim aquest estiu) sembla que calmi els ànims de la gent. En tots els sentits, ja que el ritme de treball es redueix al mínim imprescindible, i els problemes de seguretat també semblen oblidats (ja arribarà el dia de tornar a pensar-hi).

El Centre Ville de Beirut és un formiguer des del moment que comença a afluixar el sol, i fins ben entrada la nit les terrasses estan plenes a vessar de gent que pren la fresca, xerrant i fent passar l'estona. A Raouche, el passeig marítim està ple de gent que va i bé, que corre, que va en bicicleta, nens jugant, gent intentant vendre tot tipus de coses, gent pescant... La vida ha tornat a sortir als carrers de Beirut, però les altes temperatures fan que es concentri en llocs concrets. És evident que el centre comercial del què ja us he parlat en altres ocasions està absolutament ocupat (en gran part per àrabs vinguts dels països del golf, amb els seus masseratis, ferraris, lamborghinis, hummers...).

No sé si tota aquesta pau tindrà alguna relació amb el fet que després de dos anys el Parlament ha tornat a reunir-se per a fer la seva feina. Amb els polítics ocupats sembla que la gent pot dedicar-se inalment a gaudir una mica del país.

La Regidoria de Comerç conjuntament amb la Xarxa Local de Consum ha endegat la segona fase d’inspeccions als establiments de restauració de Calella.

Es realitzaran inspeccions per verificar el grau de compliment de les diverses normatives, normatives com la de supressió de barreres arquitectòniques, compliment de la normativa lingüística, comprovació de que la llista de preus dels productes i serveis, especifica si inclou o no els impostos corresponents, ...., en aquest enllaç us podeu descarregar un petit dossier dels principals drets dels consumidors en bars i restaurants.

Accions com aquesta són imprescindibles per la defensa del drets dels consumidors i per una millora de l’oferta existent.

Crònica d'A.G.S. des de Lleida
Font: LA MAÑANA, dimarts 5 d'agost del 2008 (enllaç)

Por lo que se refiere a los costes, los recursos culturales físicos (monumentos, museos, edificios históricos, etc.) se deben preservar porque se degradan, necesitan de un mantenimiento, de restauraciones y esto supone un gasto muy importante para el destino, en cambio, los recursos turísticos creativos se pueden renovar constantemente y no necesitan de costosas infraestructuras para llevar a cabo su actividad. Además el hecho de que con el turismo creativo coincidan la población local y los turistas hace que sea posible aprovechar mejor las infraestructuras del destino. Como ejemplo se puede citar la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega, durante cuatro días se llevan a cabo más de un centenar de representaciones teatrales repartidas por toda la ciudad, aprovechando los espacios ya disponibles como institutos, plazas, calles, almacenes, centros cívicos, etc. Se habilita también una zona de acampada en el campo de fútbol con servicio de duchas, W.C., etc. para albergar a todos los turistas que vienen a la ciudad. Tárrega acoge una gran cantidad de turistas durante la Fira sin necesidad de construir infraestructuras que requieren también de un mantenimiento.

Por lo que respecta al espacio, los recursos turísticos creativos se pueden trasladar de un lugar a otro más fácilmente que los recursos culturales tangibles y evitar así la saturación del lugar. Si hay una concentración de recursos culturales turísticos y una presión turística en determinados lugares, es posible ubicar los espacios creativos en zonas menos turísticas de la ciudad para potenciarlas, repartirlos por todo el territorio. De este modo se evita sobrecargar aún más determinadas zonas y se potencian otros lugares del destino. Como ejemplo encontramos las actividades que se llevan a cabo a través de Turisme de Barcelona en el que los 50 espacios disponibles están repartidos por toda la ciudad.

Con el turismo creativo se puede reducir la presión turística sobre los recursos patrimoniales tangibles, por ejemplo organizando visitas nocturnas a museos o organizando otro tipo de actividades diferentes como conciertos, espectáculos de danza, etc.

Asimismo el turismo creativo contribuye a preservar la cultura inmaterial del lugar ya que participa junto con la comunidad local a poner en práctica su creatividad y a menudo basándose en las tradiciones, las costumbres y las formas de vida del lugar. En la comarca del Alt Urgell el turista pueda participar en diferentes actividades relacionadas con los oficios y las costumbres de la región, enseñan a hacer mermeladas, a cocinar platos típicos, a recoger setas, a muñir vacas, etc.

Con este proyecto, los turistas no sólo participan activamente en diferentes actividades durante sus vacaciones sino que conocen de forma más profunda la cultura, la historia, la naturaleza y se implican más con las tradiciones del lugar.

Además con este proyecto también se beneficia la población local ya que contribuye a preservar les métodos tradicionales de cultivo y de elaboración de los productos de la isla de Creta evitando así que caigan en el olvido y se consigue una mayor implicación de la población local con las diferentes actividades turísticas.

Al principio se trataba de realizar actividades pasivas: visitar las bodegas y las cavas, atender a las explicaciones de los responsables sobre la elaboración del vino y del cava y, como máximo, realizar una pequeña cata de los productos que allí se elaboran.

Para conseguir que la estancia de los visitantes sea más larga, más completa y dónde el visitante pueda participar activamente de las actividades turísticas relacionadas con la cultura del vino y del cava, se llevan a cabo otra serie de actividades, tales como:

• Cursos de cata de vino y cava que permite al visitante conocer las diferentes características de estas bebidas (variedades de la uva, aromas y crianzas, métodos de elaboración, etc.).
• Participar en la realización del proceso de elaboración del vino: El turista vendimiará, pisará la uva, verá los efectos de la fermentación del mosto, para acabar llevándose a casa la botella de cava que ha realizado cada uno.

Alrededor del enoturismo han surgido multitud de productos y servicios turísticos para el visitante: alojamientos donde participar en diferentes actividades, restaurantes donde realizar catas con expertos someliers, museos, aulas de divulgación de la cultura del vino y el cava, tiendas especializadas, rutas guiadas con enólogos de reconocido prestigio, etc. Asimismo, el Consorcio de Promoción Turística del Alt Penedès ha editado también una guía con 8 volúmenes que está a la venta sobre las rutas del vino y el cava en esta comarca.

Els amants de l'esport, i molt especialment els que practiquen els anomenats esports d'aventura, tenen en el Pallars Sobirà un dels indrets que ha estat declarat Destinació de Turisme Esportiu. Només cal atansar-se a Sort per adonar-se que estem parlant d'un autèntic paradís per a la pràctica del ràfting, un dels grans reclams a la comarca, sobretot a l'estiu.
A banda dels esports, el Pallars Sobirà té molts altres atractius per configurar una escapada de cap de setmana. Per exemple, una ruta per les esglèsies romàniques o una visita a Gerri de la Sal. En aquest poblet es troben les salines, que permeten conèixer el procés de producció de la sal i atorguen una fisonomia única a la vila de Gerri, que ha viscut des de fa molts anys de l'explotació de la font d'aigua salada pel sistema d'evaporació. L'Alfolí de la Sal, l'edifici més gran en planta de tota la comarca, és Bé Cultural d'Interès Nacional.
Pel que fa a l'entorn natural, el visitant no pot marxar sense apropar-se al Parc Nacional d'Aigüestortes (compartit amb l'Alta Ribagorça), una zona única per la seua riquesa paisatgística i pels seus gairebé 200 llacs de muntanya. El Parc Nacional d'Aigüestortes permet multitud d'excursions entre boscos de pi negre centenaris i prats alpins, amb cims pròxims als 3.000 metres com a testimoni.

No us perdeu...

Esport d'aventura - El Pallars Sobirà és una Destinació de Turisme Esportiu i esdevé un paradís per als amants del trekking i esports d'aigua com el ràfting, l'activitat estrella donades les excel·lents condicions de l'entorn.
Parc Nacional d'Aigüestortes - La comarca permet l'entrada oriental a l'espectacular Parc Nacional d'Aigüestortes, on es poden realitzar multitud d'excursions entre boscos d'avets i pins, prats alpins i estanys naturals.
Gerri de la Sal - En aquest poble es troben les salines, amb la seua font d'aigua salada i l'Alfolí o Magatzem de la Sal, que l'any 1995 va ser declarat Bé Turístic d'Interès Nacional en la categoria de monument històric.
Romànic - La riquesa patrimonial del Pallars Sobirà permet realitzar una ruta per la dotzena d'esglésies romàniques, així com visitar museus com la Casa Gasia, l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu.

Font: SCS - SEGRE CAP DE SETMANA, núm. 421, 31/07/2008 (enllaç)

Font: SEGRE, dijous 31 de juliol del 2008 (enllaç)

Un turista anglès va denunciar la setmana passada a l'Ajuntament de Sort que no havia pogut dormir en tota la nit a l'hotel en què s'allotjava pel so de les campanes.
Agustí López, Alcalde de la capital del Sobirà, està acostumat a aquestes denúncies. «Des de fa anys, cada estiu hi ha dos o tres turistes que les presenten». Les queixes han sigut tan freqüents que han motivat la intervenció del síndic de greuges, que ha instat els ajuntaments a controlar el volum de les campanes.
Aquesta recomanació no ha sigut del grat d'Agustí López, i així l'hi va fer saber quan era representant de CiU davant del síndic. «Li vaig dir a Rafael Ribó que, si obrim aquesta porta, les queixes contra l'Administració no tindran límits. Jo dormo cada setmana dos dies a Barcelona i em molesten molt els camions de les escombraries, però mai se m'ocorreria denunciar-ho».
De moment, López ha fet una consulta per saber si es podria abaixar el volum de les campanes entre les dotze de la nit i les vuit del matí. Si els tècnics diuen que sí, consultarà amb el poble si es fan canvis o no. «La reacció natural de la majoria de veïns és que no s'ha de canviar res. És possible que les campanades molestin els qui no hi estan acostumats, però a molts ens fan companyia. La meua mare té la casa prop del campanar i mai m'han molestat els sons quan hi he dormit.»
La polèmica té molts precedents. Una parella d'Alfés es va queixar fa deu anys i l'ajuntament va descartar prendre mesures després que el rector plantegés el problema en un sermó i els veïns es manifestessin a favor de les campanes.
Tribunals de Castella i Lleó i les Canàries han ordenat controlar-ne el volum i el síndic ho ha recomanat a Catalunya, però el Senat va sortir en defensa de les campanes quan va aprovar l'any 2001 una moció en què s'afirma que tot i que aquestes tot just tenen utilitat en la vida moderna, són un bé patrimonial que no s'ha de comparar als bars o les discoteques en termes de contaminació acústica.
S'ha de destacar que el debat previ a la moció va tindre moments hilarants com el protagonitzat per l'exalcalde de la Seu i senador per l'Entesa Catalana de Progrés Joan Ganyet, que va dir que havia pensat per un instant «en el gran Orson Welles i el seu bell film Campanades a mitjanit, un dels meus preferits (...), però no he aconseguit establir una connexió racional (...), entre el singular, colorista i atractiu món de les campanes, orgull i segell de la civilització occidental, i la funció del Senat».

Crònica de J. Grau des de Sort
Font: SEGRE, dijous 31 de juliol del 2008 (enllaç)

Constitució de l'Associació anomenada "Un ramat de camins. Associació pirinenca per al foment de la cultura i el turisme"

El Ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en la seva sessió 3/2008, de 30 de juny, per unaminitat dels 17 consellers presents que constitueixen la majoria absoluta legal a què fa referència l'article 47.3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, ha acordat:

1r- Aprovar inicialment la constitució de l'Associació anomenada "Un ramat de camins. Associació Pirinenca per al foment de la cultura i el turisme".
2n- Aprovar inicialment els Estatuts de l'Associació anomenada "Un ramat de camins. Associació Pirinenca per al foment de la cultura i el turisme", tramesos per l'IDAPA i que consten a l'expedient.
3r- Sotmetre aquests acords, juntament amb el text dels Estatuts, a informació pública per un període de 30 dies mitjançant edicte al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat i al tauler d'anuncis de la Corporació.
Durant aquest període es podran formular les al·legacions que es considerin pertinents.
Els acords adoptats, així com el projecte d'Estatuts esdevindran definitius si dins els terminis esmentats no es presenten al·legacions.
4t- Expressar la voluntat d'esdevenir una de les entitats promotores en la constitució de l'Associació anomenada "Un ramat de camins. Associació Pirinenca per al foment de la cultura i el turisme".

Sort, 11 de juliol de 2008
El president, Vicenç Mitjana Rabasa

Font: BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA, núm. 107, 31/07/2007 (enllaç)

Font: LA MAÑANA, dilluns 21 de juliol del 2008 (enllaç)